Un cop deixat el pont de la riera de Santa Coloma, a l’esquerra es troba un trencant que ens menarà al santuari de Montcorb. El santuari es troba en un turonet de 181 metres d’alçada, situat entre les valls de l’Esparra i del Vilarràs, als vessants de la serra de Montcorb, molt a prop de la masia del mateix nom. L’edifici primitiu era del 1125, reedificat diverses vegades, l’última el 1900 i era propietat de la família Manresa. Tenia un benefici fundat l’any 1251. La capella és d’una sola nau de planta rectangular i absis semicircular, campanar d’espadanya i porxo davanter.
Si es torna a la carretera principal, aquesta es va enfilant suaument entre camps, suredes i alzinars, mentre les masies s’albiren més o menys llunyanes: can Calçada, can Maidó, can Xifra,…
Un cop s’acaba la carretera, cap al quilòmetre set, podem dirigir-nos cap a l’esquerra i arribarem al petit nucli de l’Esparra, situat entre les rieres de l’Esparra i Vilarràs, afluents de la de Santa Coloma. És el centre d’un ampli veïnat format per diversos masos i actualment de la urbanització Can Fornaca, la qual es pot veure des d’aquest punt.
La parròquia de l’Esparra ja surt esmentada l’any 1169 i fou propietat del monestir de Sant Pere Cercada. L’església, com la de Riudarenes, està dedicada també a sant Martí de Tours i és un edifici rectangular del segle XVIII cobert a dues aigües, amb porta d’arc campanell, obertures ogivals i un campanar de finals del segle XIX.
Si un cop s’acaba la carretera enfilem cap a la dreta, deixarem al costat del camí una bonica zona de pícnic i barbacoes, per acabar arribant, després de tres quilòmetres de pista forestal a un petit clar on deixarem els vehicles per poder acabar de pujar fins al santuari d’Argimon i gaudir d’unes magnífiques vistes de la plana de la Selva, Rocacorba, les Gavarres, Farners, el Montseny,…
El nom d’Argimon sembla que ve del germànic i està compost d’un nom de persona, Argi que vol dir exèrcit i munt que significa defensor o protector. Argimon era un castell documentat ja l’any 925 i formava part del domini dels vescomtes de Cabrera a mitjans del segle XI. Des del XII era un castell termenat amb jurisdicció sobre les parròquies de Riudarenes, Vallcanera, Castanyet, l’Esparra i sant Pere Cercada. N’eren castlans els Xetmar de Castellterçol. La fortalesa fou arrasada pel príncep i futur rei Joan I l’any 1367 quan es convertí en el centre d’una revolta del vescomte de Cabrera contra el rei Pere el Cerimoniós, ja que aquest havia executat al vescomte Bernat II.
D’aquesta antiga edificació queden les restes d’una torre quadrada de vuit metre d’alçada que devia tenir tres plantes, i la mateixa capella romànica, del segle XI, de dues naus i absis semicircular, amb restes de pintura mural. Les dues naus, paral·leles, estan adossades a la roca pel costat nord-occidental, irregular; la nau més meridional té un absis rodó i finestra de doble esqueixada. La portalada té una esvelta espadanya d’un ull. L’altar de pedra és de l’any 1987.
Al santuari modern s’hi arriba per una escala, es traspassa una reixa i s’entra al pati: a sota seu hi ha la cisterna d’aigua. Ja dins el pati a l’esquerra i al fons aniríem a la capella romànica antiga i davant per davant una porta ens endinsa en la capella del segle XVIII, d’una sola nau quadrangular restaurada.
L’antiga casa de l’ermità està habilitada gràcies als “Amics d’Argimon”, com a hostatgeria reservada per a grups excursionistes, amb cuina-menjador i habitació per unes trenta persones.
Si tornem al nucli de l’Esparra i passem la plaça, continuarem pel camí, ja sense asfaltar, a on trobarem a uns cent metres a l’esquerra, un corriol que en durà a la torre de defensa de l’Esparra, com la Torre de les Bruixes: és una fortificació quadrada del segle XII-XIV.
Continuant per aquest camí, anirem deixant a la seva vora tot un reguitzell de masos com can Colomer del segle XIV o el Mas Espriu, reformat del segle XIX, amb la peculiaritat que el poeta Salvador Espriu era descendent directe d’una branca d’aquesta família i traslladada a Arenys el segle XVII. Adquirit pel pare de Prudenci Bertrana en el segle XIX, aquest hi passà les millors temporades de la seva joventut i plasmà el seu paisatge en diverses obres.
Les Torres de Puig Ardina formen un conjunt peculiar i quasi únic a la comarca; es troben a un quilòmetre de les Malloquines, en la carretera d’Hostalric, visibles des de molt lluny; són dues construccions envoltades per un fossar que s’edificaren a mitjans del segle XIX com a torres de telegrafia òptica militar i general per comunicar Barcelona amb la Jonquera.
La torre de ponent té les quatre parets orientades seguint els punts cardinals, té planta quadrada de sis metres i tenia tres nivells o pisos. Era la de telegrafia general i es comunicava amb Puig Marí i Brunyola. La torre de llevant té les parets orientades en diagonal als punts cardinals, té dues plantes i parets amb espitlleres, fet que fa pensar en una funció defensiva i de control del Camí Ral. Es comunicava amb les torres de Maçanet i amb Santa Coloma.
Font informació: “Els pobles de la Selva”; Miquel Borrell i Sabater
Fotografies: Josep Mayoral Miralpeix i Salvador Soler Vilavella