Altres noms: Força de la Roqueta / Torre dels Mussols / Torre de les Bruixes
Descripció:
Es tracta d’una casa forta situada al cim d’un turó prop del poble de l’Esparra, amb forma de torre quadrada de grans proporcions. La planta central és però, lleugerament trapezial. Està envoltada per un recinte fortificat del qual queden poques restes. Fa uns 10 metres d’alçada, per 8,9 metres als costats curts, 11,45 m i 10,35 m els costats llargs. El gruix dels murs és de 2 metres aproximadament. L’edifici té dues plantes, cadascuna amb una porta d’entrada formada per arcs de mig punt i adovellada, la del pis superior és més petita i es troba descentrada. A la planta baixa, a peu pla, rodegen el mur disset espitlleres i a l’interior s’aprecia la volta apuntada amb restes d’encanyissat. Al pis superior també hi ha diverses espitlleres i l’accés a aquest pis, sota la porta, és a través de dos forats destinats segurament a aguantar les bigues de suport d’una plataforma per pujar a la torre. Tot i el seu abandonament es conserva força bé, els murs estan formats per carreus de pedra granítica mal tallats i irregulars, units per morter de calç, mentre que els cantons són reforçats per carreus ben tallats. Al costat de la torre hi ha restes d’una cisterna. Cal destacar la presència d’elements defensius com són les espitlleres i del recinte exterior i tot i ser una casa forta, és possible que es pogués arribar a considerar com a castell.
Notícies històriques
Hi ha poques notícies documentades sobre la torre de l’Esparra, però està clar que es tracta d’una domus o casa forta, construïda a finals del s. XII principis del XIII, i esmentada al s. XIV.
Era dels vescomtes de Cabrera, senyors del castell d’Argimon, del qual depenia. El 1294 Jaume I obligà a Ponç Hug IV d’Empúries a aixecar el setge del castell que continuava essent dels Cabrera.
La torre forma part de la Roqueta que al llarg del temps ha pertangut a diverses famílies: Xamar, Cassà, Farners i Cruïlles, qui rebien els seus ingressos d’aquesta i altres possessions.
Titularitat: privada
Estat de conservació: ruïna
Font informació i fotografia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.
Fotografia: Salvador Soler Vilavella